1. Concepte de literatura

Tinc confiança en la lletra. Qualsevol paraula escrita, bé sigui per se, bé sigui a contrario sensu, acaba sempre per ser revolucionària. Tot és qüestió de saber llegir. Joan Fuster. Diccionari per a ociosos

Què és la literatura?

La literatura es defineix com un aspecte particular de la comunicació verbal -oral o escrita- que fa ús de tots els recursos de la llengua per a multiplicar els efectes en el destinatari, sigui un lector o una audiència. La literatura, les fronteres de la qual són necessàriament fluides i variables segons les apreciacions personals, es caracteritza, llavors, no pels seus suports ni pels seus gèneres, sinó per la seva funció estètica: la forma del missatge predomina sobre el contingut, sobrepassant així la comunicació utilitària limitada a la transmissió de les informacions complexes. En l'actualitat, la literatura està associada al món dels llibres pels quals ens parlen des de la distància els autors, però també té a veure amb les diverses formes de l'expressió oral com, per exemple, la poesia tradicional dels pobles sense escriptura –de les quals, les cançons són cosines llunyanes– o el teatre, destinat a ser rebut amb la veu i els cossos dels comediants. La literatura en el sentit més modern és, doncs, un art en si mateix. Tanmateix, és potser difícil establir els límits d'aquest art quan hom aborda els escrits filosòfics, les obres de teatre o els escenaris que revelen també les arts de l'espectacle. D'una manera general, la literatura agrupa totes les obres tant amb un objectiu estètic com amb una forma estètica particular. La dimensió estètica és, doncs, la finalitat de la literatura, criteri que la diferencia dels altres tipus d'escrits com el periodisme o la política. A primer cop d'ull, aquesta definició exclou els escrits purament filosòfics, polítics o històrics, però cal ser previngut amb la categorització dels gèneres i dels tipus d'escrits que semblen pertànyer o no a la literatura, ja que un text pot contenir una dimensió literària fins i tot quan l'autor no volia que en tingués, o sense que aquesta dimensió hagi estat l'objectiu, sinó el gènere.

Entrada sobre literatura a la viquipèdia

2. La literatura trobadoresca

Extret d'aquí

La poesia trobadoresca es manifesta sobretot en els segles XII i XIII en el territori que, com heu vist, comprèn Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia i s'escriu en llengua provençal -també la podem anomenar occità, encara que aquí només farem servir la primera denominació-, en concret en la variant lingüística de Tolosa, el centre més important de la cultura trobadoresca.

Entre les diverses possibilitats etimològiques de la paraula trobar la més adequada és la d'inventar o crear literàriament. Seguien els tractats sobre la llengua i l'art de trobar que anaren apareixent en el seu temps. Entre aquests documents podem esmentar Razos de trobar, de principis del segle XIII, de Ramon Vidal de Besalú, Regles de trobar (1289-1291) de Jofre de Foixà, l'enciclopèdic Lo Breviari d'amor (1288-1292) de Matfre Ermengaud, que se centra sobretot en l'amor i el seu tractament. La major part dels seus poemes ens ha arribat a través dels Cançoners Són uns documents -en total se'n conserven 76- que consten habitualment de tres apartats: vides, razos i composicions. D'alguns trobadors únicament s'incloïen les poesies sense cap altra referència.

Els gèneres trobadorescos.

1. La cançó

Cançó d'amor que dedicava el trobador a la seva estimada. Aquesta era, per defecte, una dama, noble i habitualment ja casada. Aquest fet obligava l'autor a amagar-ne el nom sota un pseudònim o senhal, que la identificava. L'argument habitual que hi trobem és que el trobador declara el seu amor i demana el favor de la dama perquè el faci el seu amant. Altres personatges que hi apareixen són el joglar (Músic, normalment illetrat i amic del trobador, que cantava de cort en cort les cançons del trobador), el gilós (gelós; marit de la dama) i els lausengier (lloadors; amics del marit que podien posar en perill el secret de la relació).

2. L'alba

Descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han de separar-se al matí per por a ser sorpresos pel marit (gilós) o els lauzengiers. Intervé també en aquesta composició el personatge del gaita (guaita) que és l'amic que ha romàs vigilant i que s'encarrega d'avisar que, en fer-se clar, ha arribat l'hora de la separació - de vegades els amants s'enfaden amb ell perquè els avisa abans d'hora ja que diuen que no ha dormit i té ganes de deixar la vigilància-.

3. El sirventès

Després de la cançó és el gènere més estès. S'anomena així perquè se servia de la melodia d'una cançó -per raons de temps, d'oportunitat en la seva aparició i també de comercialitat, és a dir, perquè fos fàcilment recordada per tothom ja que la gent coneixia la música i només li calia aprendre la lletra. El sirventès és una poesia moralitzadora, d'atac personal, d'atac o propaganda política, de reprensió dels costums, etc.

4. El plany

És una lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, un personatge famós, etc. Teòricament també es podia fer un plany per la pèrdua o destrucció d'una ciutat a causa de la guerra, però no es conserva cap plany (planh) d'aquesta modalitat.

5. La pastorel·la

Aquesta composició tracta de la trobada al camp d'un cavaller amb una pastora a la qual intenta seduir. Es tracta d'una composició dialogada, amb un llenguatge agut i viu, que no correspon a una situació real, malgrat que poden aparèixer localitzacions geogràfiques identificables i que sol mostrar les formes de parlar respectives de l'aristocràtica i dels vilatans. El tractament que es fa de la figura de la pastora és molt respectuós i sovint ella mostra major enginy que el cavaller a l'hora de resoldre la situació compromesa en què es troba. De vegaddes, la pastora foragita al cavaller, de vegades mitjançant el seu enginy, de vegades amb l'ajuda familiar. És el més habitual. Alguns cops el desenllaç queda obert, és poc clar.

6. La tençó

Debat entre dos trobadors en el qual cadascú defensa allò, que en qualsevol aspecte, creu més just o està més d'acord amb les seves preferències. La temàtica és variada, pot ser amorosa o sobre la manera de fer poesia, etc. Seria l'equivalent medieval de la lluita de galls.

Estils poètics

La poesia trobadoresca es manifestava a través d'estils (o trobars) diferents: - Trobar leu (o pla). Expressió senzilla, paraules no complicades ni de doble sentit, absència de recursos estilístics difícils. - Trobar clus: trobar hermètic basat en el recarregament i la complicació de conceptes, l'abús de l'agudesa, llenguatge molt sovint d'argot (que ofereix problemes d'interpretació en l'actualitat, no tant, segurament, en el moment que es va escriure). Marcabrú el féu servir amb freqüència. Trobar ric : l'hermetisme es basa en la complicació de la forma que busca la sonoritat de la paraula i per tant fa servir un llenguatge difícil, amb rimes estranyes, etc. Arnaut Daniel fou el gran mestre d'aquest estil.

Els trobadors catalans

Els trobadors que apareixen a l'Antologia són Cerverí de Girona i Guillem de Berguedà, Però n'hi ha molts més. Aquí en teniu una mostra.

Guillem de Cabestany

Llegiu unes paraules sobre Guillem de Berguedà de l'historiador Victor Balaguer

Guillem de Berguedà

Article sobre GUillem de Berguedà

per Martí de Riquer

Aquí teniu una cançó de Bernat de Ventadorn, Can vei la lauzeta mover, que va resultar en un èxit que es va interpretar ininterrompudament entre el SXII i el XIX a totes les corts europees.

3. Les quatre grans cròniques.

=== La Catalunya Medieval. Orígens ===

Els comtes catalans. Naixement de la nació catalana 14/15

Evolució dels regnes cristians. Mapa animat.

Minisèrie documental sobre els comtes catalans. //Molt recomanable!//

  1. Llibre dels Feyts del Rei En Jaume.
  2. Crònica de Bernat Desclot.
  3. Crònica de Ramón Muntaner.
  4. Crònica de Pere el Cerimoniós.

Introducció a la història de la corona catalanoaragonesa

A. Llibre dels feyts.

Pàgina web sobre les cròniques

La conquesta de Mallorca

Context

Curiosa video-dramatizació per explicar el procés de creació de la crònica i remarca d'alguns capítols importants.

Edu3.cat

B. Crònica de Bernat Desclot

Sobre el cronista: enllaç viquipèdia

Sobre la crònica Enllaç

Textos interessants

Les vespres sicilianes

La mort de Pere el gran

C. Crònica de Ramon Muntaner

D. Crònica de Pere el Cerimoniós

4. Ramon Llull.

Biografia

Vídeo - Resum del tema Biografia i pensament Llullià

Aquí teniu una gran pàgina sobre l'obra de Ramon Llull -Si seguiu els enllaços trobareu la ciència demostrativa i

Sobre Llull

Obra filosòfica

L'arbre de la ciència

I també

Sobre l'Ars abreujada d'atrobar veritat

Obra narrativa

Sobre el contingut del Blanquerna

Estractes del llibre de les bèsties

Obra poètica

Proposta didàctica d'avaluació

Haurem de respondre una sèrie de qüestions sobre l'obra de Ramon Llull. Per fer-ho ens centrarem en l'obra clau i cim de l'autor: el Llibre d'amic e Amat. Hem escollit cinc versicles, alguns dels explicats a classe i d'altres que haureu de preparar pel vostre compte. Són els següents:

Versicle 26

Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amich, qui és l'alba; e los auçells feniren lur cant. e l'amich murí per l'amat en l'alba.

Cantaven els ocells a l'alba, i es va despertar l'amic, que era l'alba: i els ocells finiren el seu cant, i l'amic morí per l'amat en l'alba.

Versicle 35

«DIgues, aucell qui cantes d'amor al meu amat: perquè·m turmenta ab amor, qui m'à presa ésser el seu servidor?» Respòs l'aucell «Si no sostenies treballs per amor, ¿ab què amaries ton amat?

«Digues, ocell que cantes per amor al meu amat: per què em turmenta amb amor, qui m'ha pres com el seu servidor?» Respongué l'ocell «Si no sostingueres treballs per amor, amb que estimaries el teu amat?»

Versicle ??

Teologia e Filosofia, Medicina e Dret encontraren l'amic qui els demanà de noves si havien vist son amat. Teologia plorava, Filosofia dubtava, Medicina e Dret s'alegraven. E és qüestió què significava cascú dels quatre significats a l'amic qui va cercar son amat.

Teologia, Filosofia, Medicina i Dret trobaren l'amic, qui els demanà les noves de si havien vist el seu estimat. Teologia plorava, Filosofia dubtava, Medicina i Dret s'alegraven. I la qüestió és que significava cada cosa per a l'amic que anava a cercar el seu estimat.

Versicle ??

Malalt fo l'amic, e féu testament ab consell de son amat. Colpes e torts lleixà a penediment, penitència; e delits temporals lleixà a menyspreament; a sos ulls lleixà plors, e a son cor sospirs e amors; e a son enteniment lleixà les faiçons de son amat; e a son remembrament la passió que sostenc per sa amor son amat; e a son negoci lleixà l'endreçament dels infeels, qui innorantment van a penediment.

Fou malalt l'amic, féu testament amb el consell del seu estimat. Colps i torts deixà a penediment, penitència i delits temporal deixà a menyspreament; al seus ulls deixà plors, i al seu cor sospirs i amors; i al seu enteniment deixà les faccions del seu estimat; i al seu record la passió que sosté per amor al seu estimat; i el seu negoci deixà a l'endreçament dels indfidels, els qual ignorantment van a penediment.

Versicle ??

Cantava e plorava l'amic cants de son amat, e deia que pus ivaçosa cosa és amor en coratge d'amador, que llamp en resplendor, ni tro en oïment; e pus viva és aigua en plor que en ondes de mar; e pus prop és sospir a amor que neu a blancor.

Cantavai plorava l'amic cants del seu estimat, i deia que més veloç cosa és amor en el coratge de qui estima, que el lllamp en resplendor, ni el tro en oïda, i més viva és l'aigua en el plor que en les ondes del mar; i més a prop és el sospir d'amor que neu de blancor.

5. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch

Per poder repassar els temes cabdals d'aquesta obra una recomanació important és rellegir el pròleg del Tirant lo Blanch Ed. Castellnou.

Sobre les lletres de Batalla

6. Ausiàs March

Ausiàs March - Cavaller i poeta

Temes recurrents en la poesia d'Ausiàs

Què han dit de la seva obra altres autors

Poemes afegits que cal llegir.

Sobre l'amor i el temor

Sobre els tipus d'amor

Vosaltres, desgraciats que per causa del cop de l'amor jaieu sota terra amb el cos sangonós, i tots els qui amb el cor ardent heu estimat bé, us prego que no us n'oblideu! Veniu plorant, escabellats i amb el pit obert per mostrar com el vostre cor va ser ferit per la sageta d'or amb què l'amor fereix els enamorats. Els cops d'amor són de tres qualitats, i això es pot veure en les fletxes amb què es fereix, de manera que els ferits senten el dolor del cop segons la fletxa amb què hauran estat ferits. Aquestes fletxes són d'or i de plom i d'un metall que s'anomena argent: cada un d'aquests metalls provoca un sentiment propi, segons lEn el temps anterior a l'actual, l'amor va llançar totes les fletxes d'or i, desmemoriat, se'n va guardar una amb la qual em va ferir a mi, i a causa d'això abandono la vida. Molts amants del passat van ser morts per fletxes com aquesta, i ja no en té més amb què fer guerra mortal. Amb les d'argent només arriba a deixar senyal, però els ferits són deslliurats de la mort.a diferència que hi ha entre un i altre. Avui només s'esplaia amb les de plom, i la seva força no arriba ni a fer sang. L'amor, veient el seu poder tan disminuït, ha trencat l'arc: jo ho anuncio al món. Proclama fermament la seva pau, i per això tothom pot anar amb el cap descobert; per fugir-ne ja no cal cercar refugi en castells: el seu poder ha caigut més baix que la terra. Però jo resto condemnat a mort, creieu-me. La seva pau a mi m'és guerra, mentre que si aquella per la qual em va ferir estigués en guerra, jo fóra en pau, vençut i esclau seu. El món té pau, i jo tot sol tinc guerra perquè l'amor ha deixat de guerrejar. Estic ferit, i no puc ser guarit perquè la que jo estimo no se sent de la seva ferida. Oh foll amor, qui cerca el vostre delit, posa la seva satisfacció sobre un fals fonament; per això no té repòs en l'enteniment, car l'enteniment no honora sinó la veritat.

Solucionari de les activitats de classe

Mas jo romanc a mort, d'açò fiau

1. Els dos tipus d'amor que hi podem trobar són la f ina amor i el foll amor. La fina amor, l'amor fi, cortès, és caracteritza per ser honest i racional. En canvi, el foll amor és l'amor carnal, basat en la satisfacció del desig sexual. Sovint, el poeta es veu obligat a escollir entre un dels dos. L'autor afirma que desitja el primer tipus d'amor, tot i que de vegades es veu dominat pel segon. També trobarem aquesta oposició, ja que ho relacionarà amb els motius (raons) del cos (cors). En aquest poema trobem March enfrontat a un desig carnal, que el fa sentir malament, ja que a més de sentir-se dominat per una passió irracional, no hi troba correspondència. Això ho trobem reflectit al versos 7-8 ¨Jo son plagat…de sa plaga no es dol¨ i en el senyal, foll amor, ja ens descriu la dama objecte de les tribulacions del poeta, doncs l'amor que sent per ella ¨no té repòs en l'enteniment/car l'enteniment no honora sinó la veritat¨.

2. Les oposicions que trobem al poema són les de pau/guerra, que podem atribuir tant a la dama, que es troba en pau amb ella mateixa, que no sent l'amor apassionat que sent ell, i a la resta del món,els altres, que no són capaços d'entendre com se sent. Aquesta oposició la trobem també al poema Colguen les gents amb alegria festes.En les primeres estrofes, el poeta descriu una situació idíl·lica, en què la gent frueix del seu esbarjo. Es contraposa a la figura del poeta, que es presenta, hiperbòlicament, allunyat de la gent comuna i relacionant-se amb les ànimes condemnades (infernades, condemnades a l'infern), doncs són les úniques que l'entenen per la seva condició.

3. En aquesta última estrofa, l'autor, ja en la tradició trobadoresca, s'adreça directament a la dama, a través del senyal o pseudònim. De vegades conté un recordatori, un consell o bé recrimina a la dama la seua falta de reciprocitat. Si es repeteix al llarg del poema, l'anomenarem tornada.

4. El tema principal d'aquest poema és l'amor que sent l'autor per la dama objecte del poema. Podem distingir en dues parts el poema. En les dues primeres estrofes descriu com se sent en l'absència de la dama i prega als vents que el porten, malgrat la tempesta, a la vora de la seua estimada. Entronca amb el tòpic trobadoresc de l'amor de lluny. El poeta es lamenta de l'absència de l'estimada i culpa als elements o a la distància, com en aquest cas. Per altra banda, podem veure que a la quarta i a la cinquena estrofes, l'autor planteja la por que un altre element impedeixi el seu amor: la mort. Tem que la seva mort faci que la dama l'oblidi i perdi la capacitat d'estima. Conclou a la tornada que l'estima malgrat no conèixer-la i, en definitiva, l'amor que posa en ella és com una aposta a cegues.

5. El poeta, per tal d'explicar la dificultat en què es troba, ens descriu una tempesta de tal magnitud que canviarà el color del mar i obligarà els peixos a escapar-ne.

6. El tema de la mort per amor pren una significació especial en la poesia d'Ausiàs March. Sovint el poeta es planteja la mort com l'única possibilitat per acabar amb l'amor que sent per la dama, que ell no comparteix, ja que el seu amor trascendirà la mort. Per a ell, el pitjor mal que li pot portar la mort és no tornar a veure la dama. A Colguen les gents amb alegria festes trobem que l'autor també planteja la mort com a única solució per acabar amb la situació que el meja per dintre. Però, hi renuncia una vegada més perquè això provocaria que no tornés a veure la seua estimada.