Aquí teniu una guia completa dels sons del català
Diccionari Alcover Moll. Inclou moltíssimes transcripcions de paraules en els diferents dialectes.
Exercicis interactius per repassar Aquí
Aquí teniu les instruccions per realitzar el treball ampliació basat en el llibre (Còctel de contes).
El context històric en què va aparèixer el romanticisme ve marcat per la presència de dues grans revolucions que testimonien la inestabilitat política i la reestructuració social que es va viure en aquelles dècades. La revolució francesa de 1789 va marcar profundament la política europea del segle XIX. Per això, al llarg d’aquest període se succeeixen els intents de crear un sistema polític que reculli les idees liberals sorgides a partir d’ella: divisió de poders, potenciació de les llibertats i els drets dels ciutadans, constitucionalisme… Aquestes reivindicacions van ser assumides i defensades per una burgesia que cada vegada esdevenia més activa, en perjudici de la vella aristocràcia i de l’estament religiós. A Espanya, la constitució de 1812 va significar el primer intent de posar en marxa un projecte polític que feia desaparèixer la societat estamental i limitava el poder reial. Però l’oposició d’alguns sectors, partidaris de l’absolutisme monàrquic, va fer que entre 1814 i 1874 Espanya visqués un període de gran inestabilitat, en el qual es produïren tres guerres civils i diversos pronunciaments militars. D’altra banda, una altra revolució va transformar les estructures socials: la revolució industrial. La industrialització va augmentar el poder econòmic de la burgesia, que era la principal destinatària dels beneficis empresarials, i que, amb el poder econòmic a les seves mans, es va convertir molt aviat en la classe social dominant. El romanticisme, en tant que moviment estètic, s’estén per tot Europa al final del segle XVIII i durant el segle XIX. Determina un renovament profund en el camp de la literatura i de les arts i aporta canvis molt importants en el món cultural. Entre els canvis més significatius cal destacar els següents:
Extret del bloc
Article a la revista //Sàpiens// sobre la Renaixença
Documental sobre la Renaixença. Alerta, requereix Flash player
Llegir poema i comentari de La pàtria de Bonaventura Carles Aribau Pàg.
Mes no vullgau que tornen de nou los antics segles, puix morts estan per sempre los Jaumes i Borrells; en los seus fets gloriosos busquem lliçons i regles, i en compte de plorar-los tornem-se dignes d'ells. Dels venerats sepulcres no remogam les cendres; deixem dins d'ells l'espasa, que el temps ja rovellà; i oixcam, perqué tal volta més clars deixen entendre's allí los sants oracles del dia de demà. Lo ceptre i la diadema perderes, Barcelona; mes no plores, ¡oh pàtria!, l'immerescut afront: deixa que el riu dels segles s'emporte una corona que estreta vui seria per a ton noble front.
Teodor Llorente. Als poetes de Catalunya. 1865
Música recomanada: Enric Granados
El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'unes tres dècades, entre aproximadament 1885 i 1920.
Va ser un moviment molt eclèctic que va destacar sobretot per la seva arquitectura, que es va caracteritzar per una renovació formal, un sentit nacional i l'ús de materials innovadors. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de detalls, els edificis d'una Catalunya moderna.
Entrada de la viquipèdia sobre la literatura modernista
El Modernisme a Europa i Catalunya
Un fragment dels Sots Feréstecs i comprensió lectora . . . . . . . . . . . .
Mini Documental sobre Caterina Albert i Paradís
La infanticida i Germana Pau. Àngels Gonyalons i Gemma Vilarasau representen Aquests dos monòlegs de l'autora. . . Alguns fragments de Solitud