Taula de continguts

7. Fonètica i fonologia. Els sons del català

Aquí teniu una guia completa dels sons del català

Diccionari Alcover Moll. Inclou moltíssimes transcripcions de paraules en els diferents dialectes.

Exercicis

Exercicis interactius per repassar Aquí

Solucionari activitats del llibre de fonètica

Treball d'ampliació

Aquí teniu les instruccions per realitzar el treball ampliació basat en el llibre (Còctel de contes).

  • Recordeu que els treballs són individuals i originals.
  • Els treballs copiats o duplicats no seran valorats.
  • La data límit per presentar el treball (imprès) és el 2 de febrer.
  • Si hi teniu cap dubte al respecte, consulteu el professor

Full d'instruccions

8. El Romanticisme

El context històric en què va aparèixer el romanticisme ve marcat per la presència de dues grans revolucions que testimonien la inestabilitat política i la reestructuració social que es va viure en aquelles dècades. La revolució francesa de 1789 va marcar profundament la política europea del segle XIX. Per això, al llarg d’aquest període se succeeixen els intents de crear un sistema polític que reculli les idees liberals sorgides a partir d’ella: divisió de poders, potenciació de les llibertats i els drets dels ciutadans, constitucionalisme… Aquestes reivindicacions van ser assumides i defensades per una burgesia que cada vegada esdevenia més activa, en perjudici de la vella aristocràcia i de l’estament religiós. A Espanya, la constitució de 1812 va significar el primer intent de posar en marxa un projecte polític que feia desaparèixer la societat estamental i limitava el poder reial. Però l’oposició d’alguns sectors, partidaris de l’absolutisme monàrquic, va fer que entre 1814 i 1874 Espanya visqués un període de gran inestabilitat, en el qual es produïren tres guerres civils i diversos pronunciaments militars. D’altra banda, una altra revolució va transformar les estructures socials: la revolució industrial. La industrialització va augmentar el poder econòmic de la burgesia, que era la principal destinatària dels beneficis empresarials, i que, amb el poder econòmic a les seves mans, es va convertir molt aviat en la classe social dominant. El romanticisme, en tant que moviment estètic, s’estén per tot Europa al final del segle XVIII i durant el segle XIX. Determina un renovament profund en el camp de la literatura i de les arts i aporta canvis molt importants en el món cultural. Entre els canvis més significatius cal destacar els següents:

La nova relació entre l’artista i la societat: la cultura s’independentitza del mecenatge i l’escriptor i l’artista reivindiquen la seva funció social i exigeixen la recompensa econòmica del seu treball
La llibertat creativa: el romanticisme, contra el neoclassicisme, reivindica el geni creador; l’obra no ha d’ajustar-se a una preceptiva i uns models establerts i consagrats, sinó que ha de ser sobretot personal, original, basada en la imaginació i la intuïció. Aquesta nova concepció de l’obra literària desemboca en la llibertat de l’elecció del tema, dels recursos i l’estil, i en la reformulació dels gèneres literaris, que fins aquell moment tenien unes fronteres molt estrictes
La visió malenconiosa de la vida: caracteritza els autors romàntics i tradueix el desajustament entre les aspiracions de l’escriptor i l’adversitat de la realitat quotidiana, que impossibilita els seus projectes
La valoració de la literatura i de l’art populars: el romanticisme, en assumir la intuïció com a base artística, reivindica l’aportació de la literatura i de l’art populars, fruit de la intuïció lliure dels pobles
El nacionalisme: es manifesta en l’interès per la història i els costums propis de cada poble. Per això, el romanticisme potencia el desenvolupament de la novel·la històrica i del costumisme, un model literari que té per objectiu la descripció d’una realitat (costums, ambients…) en procés de canvi a causa de les profundes transformacions provocades per la industrialització i la modernització social

Extret del bloc

Philippe Jacques de Loutherbourg, The Shipwreck, 1793


8.1 La Renaixença

Article a la revista //Sàpiens// sobre la Renaixença

Documental sobre la Renaixença. Alerta, requereix Flash player

Llegir poema i comentari de La pàtria de Bonaventura Carles Aribau Pàg.

La Renaixença al País Valencià

Article sobre el tema

Mes no vullgau que tornen de nou los antics segles, puix morts estan per sempre los Jaumes i Borrells; en los seus fets gloriosos busquem lliçons i regles, i en compte de plorar-los tornem-se dignes d'ells. Dels venerats sepulcres no remogam les cendres; deixem dins d'ells l'espasa, que el temps ja rovellà; i oixcam, perqué tal volta més clars deixen entendre's allí los sants oracles del dia de demà. Lo ceptre i la diadema perderes, Barcelona; mes no plores, ¡oh pàtria!, l'immerescut afront: deixa que el riu dels segles s'emporte una corona que estreta vui seria per a ton noble front.

Teodor Llorente. Als poetes de Catalunya. 1865

La Renaixença a les Illes Balears

Entrada de la Viquipèdia

La poesia

Jacint Verdaguer

Canigó complet en PDF

Poema i minicomentari //Vora la mar//

El teatre

Frederic Soler "Pitarra"

Don Jaume el Conqueridor

Àngel Guimerà

Biografia de l'autor

Un anàlisi de Maria Rosa

Nota de premsa sobre l'adaptació de Maria Rosa al cinema per Cecil B. de Mille

Adaptació de Maria Rosa a TVE(1978)

8.1 El Modernisme

Música recomanada: Enric Granados

Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem

El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'unes tres dècades, entre aproximadament 1885 i 1920.

Va ser un moviment molt eclèctic que va destacar sobretot per la seva arquitectura, que es va caracteritzar per una renovació formal, un sentit nacional i l'ús de materials innovadors. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de detalls, els edificis d'una Catalunya moderna.

Entrada de la viquipèdia sobre la literatura modernista

El Modernisme a Europa i Catalunya


Poesia

Joan Maragall

Sobre l'autor

Elogi de la paraula

Obres completes- Poesia


Jeroni Zanné

Biografia

Alguna poesia


Narrativa

Sobre la narrativa modernista

Prudenci Bertrana

Sobre aquest autor

Josafat (TVE 1976), amb Ovidi Montllor . Conte "Un retrat" . . . . . .


Raimon Casellas

Biografia de l'autor

Els sots feréstecs

Un fragment dels Sots Feréstecs i comprensió lectora . . . . . . . . . . . .


Víctor Català

Víctor Català

Mini Documental sobre Caterina Albert i Paradís

Edu3.cat

La infanticida i Germana Pau. Àngels Gonyalons i Gemma Vilarasau representen Aquests dos monòlegs de l'autora. . . Alguns fragments de Solitud


Joaquim Ruyra

Teatre

Santiago Russinyol

Joan Puig i Ferreter