Camí: • xarxes
Taula de continguts
http://mariademolina.blogspot.com/2012/09/redes-informaticas.html
Pràctica Xarxes
ENCRIPTACIÓ IP (PROGRAMES D’OCULTACIÓ)
ENCRIPTACIÓ IP (PROGRAMES D’OCULTACIÓ)
Descarrega i instal·lació de Tor como_descargar_tor.pdf
http://www.eldiario.es/turing/vigilancia_y_privacidad/saltarse-bloqueo-Internet_0_245326216.html
http://www.20minutos.es/noticia/2235758/0/navegador-tor/aplicaciones/anonimato-internet/
http://www.eldiario.es/turing/censura-internet-software_libre-VPN-Tor_0_426957773.html
ColaSoftMacScanner
Colasoft MAC Scanner és una eina d'anàlisi gratuït d'escaneig d'adreces IP i l'adreça MAC. Es pot detectar automàticament totes les subxarxes d'acord a les adreces IP configurades en múltiples NIC d'una màquina i escanejar les adreces MAC i adreces IP de subxarxes definides com la seva necessitat. Es proporciona al públic de forma gratuïta per a ús personal o qualsevol ús no comercial.
TEAMVIEWER
descarregar_i_utilitzar_teamviewer.pdf En aquest treball ensenyarem com descarregar i utilitzar Team Viewer, un programa de control remot que serveix per a utilitzar un ordinador a distància.
1. Xarxes
PRESENTACIÓ TEMA XARXES INFORMÀTIQUES
Una xarxa és un sistema de comunicacions que permet que dos o més equipaments informàtics connectats per algun mitjà comparteixin recursos i es comuniquin. L’objectiu principal de tota comunicació és el trasllat de la informació (font o missatge) d’un element que actua com a emissor cap a un altre que fa la funció de receptor.
Font o missatge. És la informació que es vol transmetre. Pot ser analògica o digital. El més important és que aquesta informació arribi íntegra i amb fidelitat. Emissor. Element que transmet el missatge. Prepara la informació perquè pugui ser enviada pel canal, tant en qualitat (adequació a la naturalesa del canal) com en quantitat (amplificant el senyal).
La transmissió pot fer-se de dues formes bàsiques:
- Banda de base: la mateixa freqüència que té el senyal original.
- Modulada: canviant la freqüència del missatge original a un altre interval de freqüències. Aquesta modulació permet adequar el senyal a la naturalesa del canal i a més possibilita multiplexar el canal –diversos usuaris el poden fer servir de manera simultània.
Mitjà. Element que permet la connexió de l’emissor i el receptor. Dues característiques importants que defineixen qualsevol transmissió són la velocitat -es mesura en bits per segon, també anomenat baud- i l’amplada de banda, que és l’interval de freqüències en què treballa el senyal -per exemple, la xarxa telefònica opera entre 300 i 3.400 Hz, i la televisió té una amplada de banda de 5,5 MHz-. Malauradament el mitjà pot introduir en la comunicació: distorsions, atenuacions - pèrdues de senyal- i soroll - interferències-.
Receptor. Element que rep la informació i, si està modulada, en fa la demodulació i recupera la informació original.
2. Classificació de les xarxes segons la seva cobertura
| Convencional | Sense fil | Cobertura | Observacions |
|---|---|---|---|
| Xarxa d’àrea estesa XAE(WAN, Wide Area Network) | Xarxa d’àrea estesa sense fil (WWAN, Wireless Wide Area Network) | Xarxes d’una cobertura geogràfica molt àmplia, sigui nacional o internacional. | Darrerament es comença a substituir el concepte de xarxes d’àrea estesa pel de xarxes globals, Wireless Global Area Network, WGAN |
| Xarxa d’àrea metropolitana XAM (MAN, Metropolitan Area Network) | Xarxa d’àrea metropolitana sense fil (WMAN, Wireless Matropolitan Area Network) | Xarxes d’una cobertura limitada a un nucli urbà | Les xarxes sense fil d’aquest tipus són explotades per les grans empreses nacionals i internacionals de telefonia mòbil. |
| Xarxa d’àrea local XAL (LAN, Local Area Network) | Xarxa d’àrea local sense fil (WLAN, Wireless Local Area Network) | La seva cobertura està limitada a un edifici o conjunt d’edificis, dins d’una àrea restringida, i dóna servei a un àrea de treball o departament concret. | L’IEEE defineix una XAL com un “sistema de comunicació de dades que permet a un cert nombre de dispositius independents comunicar-se directament entre ells dins un àrea geogràfica reduïda i fent servir canals físics de comunicació de velocitats moderada o alta”. |
| Xarxa d’àrea personal sense fil (WPAN, Wireless Personal Area Network) | La tecnologia clàssica per a aquest tipus de xarxes són els infrarojos, però darrerament tota la tecnologia Bluetooth està guanyant un lloc important al mercat. La seva cobertura és limita a uns centímetres i la seva taxa de transferència és baixa. | De fet, el concepte de xarxa personal ha aparegut de manera insistent des que els dispositius sense fil han començat a alçar-se com una alternativa real i competitiva en tots els dispositius convencionals. Formen aquestes xarxes ordinadors portàtils, PDA… |
3. Targetes de xarxa
- ATM
- Ethernet i AFDX
- Xarxes sense fil Bluetooth
- Xarxes sense fil Wi-Fi
- Token Ring
- Zigbee
- Al menú Inici Executar ... cliquem "cmd" (command).
- L'éditor d’ordres s’obre.
- Cliquem el comandament "ipconfig /all".
- L'adreça MAC es troba sobre la línia : Adreça física.
- L’adreça MAC de la nostra targeta és Hexadecimal: 00-18-F3-A9-B1-9D Binari: 00000000 00011000 11110011 10101001 10110001 10011101
- La targeta de xarxa incorpora el controlador Marvell Yukon 88E8001/7002/2038.
- Està inserida en un slot PCI de la placa mare de l’ordinador.
- L’OUI de la targeta (assignat per la IEEE) és 00-18-F3.
- El fabricant de la targeta és la companyia ASUSTek COMPUTER INC. Podem cercar la compañía fabricant informant de l’OUI al camp OUI search de l’adreça WireSHARK.
- El número de la tarjeta, assignat pel fabricant, que forma part de la seva adreça MAC és A9-B1-9D.
4. Cablatge estructurat
Definició
És un sistema de cablatge dissenyat amb una jerarquia lògica que adapta tot el cablatge existent i el futur en un únic sistema, de manera que, correctament dissenyat i instal·lat en edificis, cobreix totes les necessitats de connectivitat dels seus usuaris durant un llarg període de temps.
El cablatge estructurat està format per un conjunt d’elements i procediments per a la distribució integral de les comunicacions d’empresa, sigui de veu, dades o imatges, basat en la normalització i organització de tots els components de la instal·lació. Fins l’any de publicació de la primera normativa americana, les instal·lacions de veu (telefonia), dades (xarxes d’ordinadors) i imatge (TV, seguretat, etc.) estaven separades, i ara s’integren en un mateix sistema multimèdia.
El sistema de cablatge estructurat (SCE) és independent de les aplicacions de comunicacions que s’hagin de transmetre a través de la xarxa, i és absolutament transparent als protocols.
Característiques del SCE
És un sistema obert i evolutiu que es pot aplicar a qualsevol necessitat de comunicacions actuals o futures.
Entre les característiques generals d’un sistema de cablatge estructurat destaquen les següents:
• Flexibilitat. La possibilitat d’ubicar serveis futurs. La configuració de nous llocs de treball es fa cap a l’exterior des d’un node central, sense necessitat de variar la resta dels llocs. Només es configuren les connexions de l’enllaç particular. Per aconseguir-ho cal:
- Preveure més punts de treball dels necessaris per a l’activitat planificada.
- Preveure la utilització indistinta dels punts de treball: “Puc connectar-me en qualsevol punt de l’estructura de cablatge estructurat per poder dur a terme la mateixa feina... el resultat és indiferent al punt de connexió”.
- Dissenyar l’estructura de manera que pugui suportar fàcilment noves tecnologies.
• Modularitat. Disseny independent en allò que sigui possible de la naturalesa i la tecnologia dels sistemes que es volen connectar, així com de la topologia utilitzada en l’estructura: tecnologia de xarxa jerarquitzada. Mitjançant la topologia en estrella, es fa possible la configuració de diferents topologies lògiques, sigui en bus o en anell, simplement reconfigurant centralitzadament les connexions.
• Cost. No instal·lar cablatge estructurat fa que els costos augmentin constantment en el moment de fer actualitzacions:
- Ampliació del cablatge per suportar nous serveis.
- Canvis en l’estructuració existent.
- La localització i correcció d’avaries se simplifica, ja que els problemes es poden detectar de manera centralitzada.
- Temps i recursos humans utilitzats.
Descripció del sistema segons la norma americana EIA/TIA-568
L’origen i l’evolució d’aquest estàndard, així com totes les addendes i modificacions, es poden consultar als annexos d’aquest document.
Per a l’estudi del cablatge estructurat,4 la norma EIA/TIA-568 descriu els sis subsistemes següents:
• Instal·lacions d’escomesa (EF: Entrance Facility)
• Sala d’equipament (ER: Equipment Room)
• Cablatge vertical (Backbone)
• Sales o armaris de telecomunicacions (TR: Telecommunications Room)
• Cablatge horitzontal
• Àrea de treball (WA: Work Area)
5. Cables de Xarxa
Poden ser de dos tipus: cable de parell trenat i cable de fibra òptica.
Cable de parell trenat
Pot ser: UTP, FTP i S-FTP.
UTP (Unshielded Twisted Pair)
També conegut com a cable de parell trenat no apantallat, està format per quatre parells trenats individualment i entre si de cable de coure amb aïllament de pvc. Els avantatges d’aquest tipus de cable són el seu cost, que és prou baix, i la seva facilitat per instal·lar-lo. Els desavantatges més grans es xifren en la major taxa d’errada respecte a altres tipus de cable, així com les seves limitacions per treballar a distàncies elevades sense regeneració.
L’estàndard EIA-568 en la seva addenda TSB-36 diferencia tres categories per a aquest tipus de cable:
- Categoria 3(Cat 3): admet freqüències de fins a 16 Mhz i es fa servir en xarxes IEEE 802.3 10BASE-T i 802.5 a 4 Mbps.
- Categoria 4(Cat 4): admet freqüències de fins a 20 Mhz i es fa servir en xarxes IEEE 802.5 Token Ring i Ethernet 10BASE-T per a llargues distàncies.
- Categoria 5(Cat 5): admet freqüències de fins a 100 Mhz i es fa servir per a aplicacions TPDDI i FDDI entre d’altres.
Especificacions posteriors han conduït a la definició de dos estàndards més: la categoria 5e (Cat 5e) i la categoria 6 (Cat 6).
- Categoria 5e: garanteix el suport d’aplicacions amb una amplada de banda de 100 Mhz.
- Categoria 6: la seva aparició és deguda als requeriments tècnics de les futures aplicacions informàtiques. Garanteix el transport amb una amplada de banda de fins a 250 Mhz (la imatge del costat il·lustra un cable UTP cat. 6).
Les característiques generals del cable UTP són:
- Secció. El diàmetre més petit dels cables de parell trenat no apantallats permet aprofitar més eficientment les canalitzacions i els armaris de distribució. El diàmetre típic és de 0,52 mm.
- Pes. El seu poc pes en relació amb altres tipus de cable en facilita l’estesa.
- Tensió. Ha d’admetre una tensió de 400 N.
- Flexibilitat. La facilitat per corbar i doblegar aquest tipus de cables permet una estesa més ràpida, així com la connexió entre les rosetes i les regletes. Ha de permetre un radi de curvatura mínim de 25,4 mm.
- Instal·lació. Atesa la seva àmplia difusió, hi ha una gran quantitat de subministradors, instal·ladors i eines que n’abarateixen considerablement la instal·lació i posada en marxa.
- Integració. Els serveis suportats per aquest tipus de cable, entre d'altres, inclouen: xarxa d’àrea local ethermet, telefonia analògica, telefonia digital i línies de control i alarmes.
Per a les diferents tecnologies de xarxa local, el cable UTP s’ha convertit en el sistema que més àmpliament es fa servir.
FTP(Foiled Twisted Pair)
Cable de parell trenat apantallat mitjançant una làmina d’alumini/mylar i fil de coure per a drenatge. Està format per quatre parells trenats individualment i entre si de cable de coure sense aïllament de pvc. Aquest tipus de cable no s’ha fet servir gaire, tot i que les noves exigències de la normativa europea sobre emissions radioelèctriques n’estan imposant l’ús de manera progressiva. Representa una major protecció contra interferències electromagnètiques del medi, com motors elèctrics o altres fonts de pertorbació. També són indicats en aquelles instal·lacions on les pertorbacions que pugui originar el cablatge afectin altres equipaments o
aparells sensibles, com ara laboratoris o quiròfans. La tècnica d’instal·lació dels sistemes FTP ha de fer-se amb més cura, ja que s’ha d’assegurar la continuïtat de massa fins al final.
SFTP(Shielded + Foiled Twisted Pair)
Idèntic a l’anterior, però amb una apantallament superior en afegir una trena de cable de coure sobre la pantalla d’alumini del cable FTP. El seu ús està restringit a entorns molt contaminats electromagnèticament (ambients industrials agressius).
Fibra òptica
Format per fibres òptiques de 62,5/125 um (micres). És absolutament insensible a qualsevol pertorbació de tipus electromagnètic, raó per la qual només es fa servir
en entorns en què el cable de coure no es pot utilitzar, on es requereix una gran amplada de banda –aplicacions de vídeo, per exemple– o quan s’excedeix la distància màxima permesa per la norma (90 metres).
6. Connexió RJ45
La interfície física usada per a connectar xarxes de cablatge estructurat és la coneguda comn a RJ45 (acrònim de l'anglès Registered Jack). Té vuit "pins" o connexions elèctriques que normalment es fan servir com a extrems de cables de parell trenat.9. El protocol TCP/IP
Els protocols que es fan servir a les comunicacions són un seguit de normes que han de poder aportar les funcionalitats següents:
- Permetre la localització d’un ordinador, de manera inequívoca.
- Permetre fer una connexió amb un altre ordinador.
- Que la connexió entre ordinadors asseguri que la informació es transfereix de manera segura i entre diferents plataformes (PC, Mac, ...).
- Permetre alliberar la connexió de manera ordenada.
Model OSI
Donada la gran complexitat que comporta la interconnexió d’ordinadors s’ha dividit en diferents nivells. Cada nivell vol solucionar un tipus de problemàtica particular dins el conjunt de la connexió i tindrà associat un protocol que serà entès per totes les parts implicades.
“OSI (Open System Interconnection) és el model de referència d'Interconnexió de Sistemes Oberts (OSI) llançat el 1984 i va ser el model de xarxa descriptiu creat per la ISO (Organització internacional per a l'estandarització). Va proporcionar als fabricants un conjunt d'estàndards que van assegurar una major compatibilitat i interoperabilitat entre els diferents tipus de tecnologia de xarxa produïts per les empreses a nivell mundial”.(Font: Wiquipèdia)
El protocol TCP/IP
Està format per dos protocols: TCP (transmission control protocol) i l’IP(Internet protocol). Aquests protocols responen a unes característiques particulars:
- Independència de l’equipament de connexió. Els programes d’aplicació desconeixen el maquinari que s’utilitzarà per a realitzar la comunicació (router, mòdem, etc).
- Independència dels equipaments connectats. La comunicació no està orientada a dues màquines i per tant els paquets poden viatjar per camins diferents entre les dues.
- Independència del programari. La interfície d’usuari ha de ser independent del sistema i així els programes no cal que sàpiguen a sobre de quina xarxa han de treballar.
- Independència de la topologia de la xarxa. Tant fa que siguin distribuits en anell, bus, estrella, etc.
A diferència del model OSI, TCP/IP està format per cinc nivells, quatre de programari i un de maquinari.
Nivell d’aplicació
En aquest nivell es troben les aplicacions que accedeixen a serveis disponibles a través d’Internet. Per exemple, el protocol FTP que proporciona els serveis necessaris per a la transferència de fitxers entre dos ordinadors i el protocol SMTP(Simple Mail Transfer Protocol) que sustenta el servei del correu electrònic.
Nivell de transport
Aquest nivell proporciona comunicació, extrem a extrem, entre programes d’aplicació. La màquina remota rep exactament el que ha enviat la màquina origen. Per a implementar el nivell de transport es fan servir dos protocols: UDP i TCP; quan es vol assegurar la recepció es fa servir TCP, però en canvi si es vol prioritzar la velocitat es farà servir UDP –per exemple en la transmissió de paquets de vídeo-.
Nivell de xarxa
Col·loca la informació que li passa el nivell de transport en datagrames IP. Es fan servir els següents protocols: IP (Internet Protocol) –rep informació del nivell superior i l’afegeix la informació necessària per a la seva gestió: adreça IP, ...-, ICMP (Internet Control Message Protocol) - proporciona un mecanisme de comunicació d’informació de control i d’errades entre màquines intermitges per les que viatjaran els paquets de dades-, IGMP (Internet Group Management Protocol) –es fa servir en màquines que utilitzen l’IP que permet fer servir datagrames amb múltiples destinataris-, ARP (Address Resolution Protocol) -si una maquina vol posar-se en contacte amb una altra de la que coneix la seva adreça IP, aleshores es fa una demanda ARP a totes les màquines de manera que només contestarà amb la seva adreça física aquella que coincideixi amb l’adreça IP formulada-, RARP (Reverse Address Resolution Protocol) –situació inversa de l’anterior, ja que ara sí que totes dues màquines coneixen l’adreça física de l’altra-.
Nivel d'enllaç
Aquest nivell es limita a rebre els datagrames del nivell superior –nivell de xarxa- i transmetre’ls al maquinari de la xarxa –nivell físic-.
Nivell físic
Cable de parell trenat, fibra òptica, connexions per radiofreqüència, etc.
10. Adreces IP. Classes de xarxes
Adreça IP
“D'acord amb el protocol d'Internet, una adreça IP és un nombre que identifica inequívocament un dispositiu lògic connectat a la xarxa. Dins d'una mateixa xarxa, cada adreça IP que s'utilitzi ha de ser única.
Una adreça IP es representa mitjançant un nombre binari de 32 bits (IPv4). Les adreces IP s'expressen com nombres de notació decimal: es divideixen els 32 bits de l'adreça en quatre octets (un octet és un grup de 8 bits). El valor decimal màxim de cada octet és 255 (el nombre binari de 8 bits més alt és 11111111, i aquests bits, de dreta a esquerra, tenen valors decimals de 1, 2, 4, 8, 16, 32, 64 i 128, la suma dels quals és 255). Un exemple d'adreça IP podria ser 192.168.1.123. Aquest és un exemple típic de ip en xarxa local.” (Font: Wiquipèdia)
192.168.1.123
11000000 10101000 00000001 01111011
La IANA (acrònim de Internet Assigned Numbers Authority) és l'entitat que supervisa globalment l'assignació d'adreces IP i altres assignacions dintre els protocol d'internet. Està gestionada per la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) o Corporació d’Internet per a l’Assignació de Noms i Nombres.
L’adreça IP d’una màquina està formada per dues parts:
- Bits de xarxa(X). Són els bits que identifiquen la xarxa a la qual pertany l’equipament. Es troben a l’esquerra de l’adreça IP.
- Bits de host(H). Són els bits que diferencien un equipament d’una altre dins una xarxa. Sempre es troben a la dreta de l’adreça IP.
Continuant amb l’exemple anterior seria:
Bits de xarxa Bits de host
XXXXXXXX XXXXXXXX XXXXXXXX HHHHHHHH
11000000 10101000 00000001 01111011
192 . 128 . 1 . 123
Classes de xarxes
Una organització determinada pot rebre, de part de la IANA, en l’actualitat, tres classes d’adreces IP: classe A, classe B i classe C.
Xarxa Classe A
La IANA reserva aquestes adreces per als governs de tot el món –anteriorment no era ben bé així i per exemple s’havien atorgat a empreses de gran significació, com ara la Hewlett Packard-.
En aquest tipus de xarxa s’assigna el primer byte per a la identificació de la xarxa, reservant els tres restants (3 bytes o 24 bits) per a l’assignació als hosts. Així el nombre màxim de hosts és de 224-2 = 16 777 214 hosts. Les dues adreces que s’han de restar són les anomenades adreça de xarxa (és l’adreça que té la seva part de host a zero i serveix per a definir la xarxa a la qual s’ubica) i adreça de broadcast (és l’adreça que té la seva part de host a uns i serveix per a comunicar amb tots els hosts de la xarxa a la qual s’ubica).
0 + Xarxa (7 bits) + Màquina (24 bits)
0XXXXXXX HHHHHHHH HHHHHHHH HHHHHHHH
El rang serà (expressat en decimal): 1.xxx.xxx.xxx fins a 127.xxx.xxx.xxx, on la primera serà 1.0.0.0 i l’última 127.255.255.255
Nombre total de xarxes de classe A: 27 = 128
Xarxa Classe B
La IANA reserva aquestes adreces per a les mitjanes empreses.
En aquest tipus de xarxa s’assignen els dos primers bytes per a la identificació de la xarxa, reservant els dos restants (2 bytes o 16 bits) per a l’assignació als hosts. Així el nombre màxim de hosts és de 216-2 = 65 534 hosts.
Els dos primers bits d’una adreça de xarxa de classe B són sempre 10.
10 + Xarxa (14 bits) + Màquina (16 bits)
10XXXXXX XXXXXXXX HHHHHHHH HHHHHHHH
El rang serà (expressat en decimal): 128.xxx.xxx.xxx fins a 191.xxx.xxx.xxx, on la primera serà 128.0.0.0 i l’última 191.255.255.255
Nombre total de xarxes de classe B: 214 = 16 384
Xarxa Classe C
La IANA assigna aquestes adreces a la resta de sol·licitants –usuaris particulars-.
En aquest tipus de xarxa s’assignen els tres primers bytes per a la identificació de la xarxa, reservant els byte o octet final (1 bytes o 8 bits) per a l’assignació als hosts. Així el nombre màxim de hosts és de 28-2 = 254 hosts.
Els tres primers bits d’una adreça de xarxa de classe B són sempre 110.
110 + Xarxa (21 bits) + Màquina (8 bits)
110XXXXX XXXXXXXX XXXXXXXX HHHHHHHH
El rang serà (expressat en decimal): 192.xxx.xxx.xxx fins a 223.xxx.xxx.xxx, on la primera serà 192.0.0.0 i l’última 223.255.255.255
Nombre total de xarxes de classe B: 221 = 2 097 152
11. Connexió a Internet: adreces MAC, IPs, porta d'enllaç, servidors DNS, ..
Un cop que ja tenim clar que és una adreça MAC i una adreça IP podem preguntar-nos de quina manera intervenen en la connexió dels nostres equipaments informàtics amb Internet ...
A la figura hi ha una simulació del que es produeix quan un o més equipaments informàtics d'un centre educatiu típic volen connectar-se a Internet: nom d'equipaments, adreces MAC, adreces IP, portes d'enllaç, servidors DNS, ... .
12. Comandaments de xarxa per consola
Ping (Packet Internet Groper)
Ping és l’eina més coneguda per a l’administració d’una xarxa. El que fa és trametre paquets per a verificar si una màquina està responent i, com a conseqüència, si és accessibles a través de la xarxa.
La sintaxi del comandament és
ping no.me.qu.ip
on no.me.qu.ip representa l’adreça IP de la màquina destinació/remota o el seu nom.
Amb intervals regulars (predeterminats per segon), la màquina font (la que executa el comandament ping) envia una “sol·licitud d’eco” (ECHO) a la màquina destinació. Quan es rep el paquet “resposta d’eco”, la màquina font mostra una línia que conté determinada informació. En cas de no rebre resposta, apareixerà una línia indicant “Temps d’espera esgotat per aquesta sol·licitud”.
El comandament ping permet conèixer:
- L’adreça IP de la màquina remota o servidor remot al qual s’ha fet el ping. Tradueix el nom per la seva adreça IP.
- El nombre de seqüència de missatge ICMP (Internet Control Message Protocol). El protocol de Missatges de Control i Errada d’Internet controla si el paquet no pot arribar a la seva destinació, si és un paquet eco o resposta, etc. Els principals missatges ICMP són informatius: missatges de petició d’ECO (tipus 8) i els de resposta d’ECO (tipus 0) i el que fan és identificar errades en la capa física –cablatge-, d’enllaç de dades –targeta de xarxa- i xarxa –configuració IP-.
- La vida útil del paquet (Time To Live TTL). El camp de vida útil permet conèixer la quantitat de routers pels quals va ha passat el paquet mentre ha viatjat d’una màquina a l’altra. Cada paquet IP posseeix un camp TTL amb un valor relativament elevat. Cada cop que passa per un router aquest valor es redueix. Si alguna vegada aquest nombre és zero, el router interpretarà que el paquet està viatjant fent cercles i, per tant, finalitza el procés.
- El camp de demora de voltes correspon al lapsus de temps en mil·lisegons que cal per a fer un cicle entre les màquines font i destinació. Per regla general, la demora d’un paquet no ha de ser més gran de 200 ms.
- La quantitat de paquets perduts.
Traceroute / tracert
Traceroute és una eina de diagnòstic de xarxes que permet fer el seguiment dels paquets que van d’un host –punt de xarxa- a un altre. En UNIX i Linux, aquesta eina es diu traceroute, mentre que en Windows s’anomena tracert.
La sintaxi del comandament en Windows és:
tracert no.me.qu.ip
on no.me.qu.ip representa l’adreça IP de la màquina destinació/remota a la que van adreçats els paquets. Aquest comandament ens dóna una informació de totes les IPs dels routers pels quals van passant els paquets fins a arribar a la seva destinació.
Hi ha alternatives gràfiques que ens posen els mateixos resultats però amb una interfície gràfica molt atractiva que, en alguns casos, incorpora un mapa per a veure els nodes pels quals van circulant els paquets.
Aplicacions d’aquest tipus són:
- Visual Route. Poidem baixar-nos del seu espai web la versió Lite, gratuïta, que si bé incorpora l’entorn gràfic de l’aplicació, no permet veure les dades a sobre d’un mapa: s’ha de fer una actualització per la qual s’ha de pagar.
Visual Trace Route Tool http://www.yougetsignal.com/tools/visual-tracert/Calculadora IP http://www.aprendaredes.com/cgi-bin/ipcalc/ipcalc_cgiSaber quina OUI té assignada un fabricant http://standards.ieee.org/develop/regauth/oui/public.html
